IMPLICA-T

Cinema en família

Cinema en familia

El cinema com a recurs didàctic:
Una educació complementària amena i diferent a través del material audiovisual

Per què aquesta activitat?

El cinema atrau d’una manera molt especial als nens i cal aprofitar aquest avantatge per oferir-los continguts i valors d’una manera diferent. També podem utilitzar les pel·lícules per desenvolupar altres idiomes. Veure pel·lícules de dibuixos animats, que els nens ja coneguin facilita l’aprenentatge d’altres llengües.

A més, veure una pel·lícula subtitulada és una eina molt útil per fomentar la lectura. No hem d’oblidar que el cervell dels nens és una autèntica esponja i hem d’aprofitar totes les oportunitats que ens brinda aquest mitjà per poder inculcar hàbits, coneixements i valors.

Per què cinema?

Les imatges en moviment són molt atractives i els infants, fins i tot, sense comprendre res, poden quedar fascinats pels colors, formes i esdeveniments que veuen passar davant els seus ulls.

El cinema és la forma moderna d’explicar històries, és una altra manera (que ni substitueix, ni reemplaça) d’explicar-les. Posseeix la màgia i l’atractiu de les històries explicades i compartides, però no té el caliu de la vivència personal i personalitzada, aquell conte que un adult explica per tu i només per tu.

Les pel·lícules de dibuixos animats o d’animació solen ser adequades en aquesta edat per la simplicitat de les formes i dels arguments. Els dibuixos no estan sotmesos a les regles de la realitat i permeten esprémer la imaginació fins a l’infinit. La condició animista dels infants d’aquestes edats propicia una bona relació entre cinema fantàstic, de bon ritme, color, caricatura i efectes especials. Les històries que creen curiositat, tensió, excitació i passió ajuden a comprendre unes quantes estructures mentals: seqüenciació, causalitat, identitat i diferència, etc.

Per què cinema en família?

És una de les poques activitats realitzades per l’AMPA que es pot realitzar en família

Triem pel·lícules que despertin l’interès de tota la família que transmetin valors als nens on poder aprofitar el contingut cinematogràfic per educar els nens, ja que moltes pel·lícules poden donar peu a interessants temes de conversa i comunicació en família.

Cal aprofitar l’oportunitat de passar temps amb els nostres fills amb una activitat entretinguda, perquè arribin a comprendre certs valors o situacions socials juntament amb les explicacions dels pares. Es tracta de donar una educació complementària a través d’un altre tipus de material, com és l’audiovisual, d’una manera amena i diferent

Les pel·lícules

  • Triem pel·lícules que incloguin valors educatius que es puguin transmetre als nens, adequades per a l’edat i personalitat dels nens.
  • Triem pel·lícules divertides, ja sigui pel seu sentit de l’humor o per les seves aventures. És fonamental perquè els nens no perdin l’interès.
  • Triem el moment per veure-la, un cop finalitzada la jornada lectiva, el divendres a la tarda o el dissabte al matí.
  • No ens centrem només en continguts morals o pedagògics. De vegades, una pel·lícula simplement divertida allibera les tensions i promou un ambient comunicatiu obert i honest.
  • Hem de valorar la pel·lícula com a proposta educativa: després de l’activitat cal dedicar un temps per seure amb els nens i adolescents per escoltar la seva percepció i les conclusions del que han vist. Els pares han de fer-los comprendre les situacions que a causa de la seva edat desconeixen o no acaben d’entendre i ressaltar els comportaments més adequats.

Per què cinema en V.O.?

Aprendre l’idioma: és “senzill” aprendre o millorar l’anglès veient pel·lícules i sèries en versió original.

Els actors: Per molt que hi hagi grans dobladors, no deixen de ser això, dobladors. Ells no han treballat amb el director de la pel·lícula, que potser ha repetit la presa vint vegades fins que l’actor ho ha fet perfecte.

Tampoc cal llegir tant: “No vull passar-me la pel·lícula llegint”, diuen molts, però no n’hi ha per tant. A més, el bon subtitulat és resumit i només cal seguir una mica el text per entendre la pel·lícula. Quan t’acostumes, no t’adones que estàs llegint.

Accents i imitacions: Que la reina d’Anglaterra i un camell de Baltimore parlin semblant és delirant. Els actors treballen l’accent, imiten a personatges famosos, transformen la seva veu, perquè després tot quedi aixafat per l’idioma neutre del doblatge.

El repartiment de les veus: No esteu cansats de que diferents actors tinguin la mateixa veu? O pitjor, que alguns actors tinguin de vegades una veu i altres vegades altra.

Una qüestió de costums: Per a molta gent, entrar a un cinema a veure una pel·lícula en versió original és una excentricitat, però és possible que aquesta mateixa persona vegi la seva sèrie preferida subtitulada perquè no vol esperar. Normalment quan algú s’endinsa en la versió original ja no vol tornar al doblatge.

Una neollengua artificial: Estem tan acostumats que ja ni ens n’adonem, però sentir parlar en espanyol a americans, francesos, japonesos … resulta d’allò més artificial. El doblador fa el que pot, intentant adaptar-se a l’entonació d’altres idiomes, i es construeix una mena de neollengua, amb expressions i tons impossibles.

My name is Buck … : Quantes vegades un acudit s’espatlla per culpa del doblatge? Un joc de paraules, una rima … “Em dic Buck i he vingut a …” no té gràcia. No rima!